Després de 9 mesos de feines de reparacions, el pati de les Papallones o de Provença torna al seu estat òptim de conservació. Aquesta és la segona actuació que es realitza al pati des de la restauració integral que es va fer a l’edifici entre el 1987 i el 1997. 

Netejar, revisar elements estructurals, actualitzar dels estucs, revestiments i forjats i recuperar les pintures 
Les feines de reparació han consistit en revisar els estucats, tractar els elements metàl·lics, impermeabilitzar el canal de recollida d’aigua i la superfície horitzontal del terrat. El pla de reparació també ha inclòs tasques de serralleria, fusteria i restauració de les pintures policromades, entre d’altres. El detall de les tasques de reparació es troben al dossier de premsa. 
L’equip de professionals que han dut a terme les diferents reparacions de pati estan encapçalats per arquitectes, seguits de guixaires i estucadors, restauradors de pintures murals, especialistes del ferro i fusters. 

Comparativa 

Cuidem La Pedrera, estimem el Patrimoni
La Pedrera va ser declarada per la UNESCO Bé cultural del patrimoni mundial pel seu valor universal excepcional l’any 1984. També forma part del Patrimoni Arquitectònic Històrico-artístic de la ciutat de Barcelona, amb la categoria A, i és Bé Cultural d’Interès Nacional  per la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció i protecció patrimonial, entre altres reconeixements. 

Les tasques de reparació del pati de Provença han seguit les directrius marcades per la Fundació Catalunya La Pedrera en conservació i manteniment continuat de La Pedrera. Totes les actuacions i intervencions sobre l’edifici es fan seguint les directrius pròpies de la disciplina específica de la restauració i intervenció en el Patrimoni sota principis de mínima intervenció i compatibilitat de materials i tecnologies aplicades, i supervisades per les comissions de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. En definitiva, la Fundació està compromesa amb el manteniment i conservació del patrimoni per a les generacions futures. 

La restauració de les pintures i policromies del pati de les papallones ha finalitzat aquesta setmana. Actualment s’estan retirant les bastides per a que finals d’any els visitants puguin gaudir del tresor pictòric que ara ja queda al descobert. 

El procés de recuperació de les pintures s’ha basat en l’eliminació de la brutícia superficial i aplicació d’un tractament biocida per eliminació de líquens localitzats. També l’eliminació de les eflorescències salines, consolidació i fixació de la capa de policromia des cohesionada, sanejament de morters amb esquerdes, laminatges o separats del seu suport original i aplicació de capa protectora aïllant. 

Les pintures murals dels patis interiors de La Pedrera són especials perquè en el seu origen estaven totalment revestits policromies fins a la línia de cornisa des d'on arrenca la mansarda principis del segle XX. El pintor Aleix Clapés (1846 – 1920) va ser l’encarregat de dirigir, entre 1909 i 1911, la decoració pictòrica de La Pedrera-Casa Milà. Per desgràcia, no es disposa de documents originals que ens puguin mostrar la totalitat de la decoració del paraments verticals del pati. 

Després d’anys de deteriorament i oblit, als anys 90 del segle passat es va intervenir globalment en l’edifici i es van restaurar a fons tots els elements patrimonials significatius. 
Es va comprovar que les pintures dels murs del pati havien anat patint les inclemències del temps i l'abandonament, i que només quedaven restes en aquells llocs protegits per cornises o ampits de finestres. Les que coincidien amb la vertical de les gàrgoles, havien anat desapareixent per l'acció de l'aigua de pluja. 

La finalitat de les múltiples restauracions que s’han dut a terme han estat per reforçar, aportar resistència i protegir els materials pictòrics davant dels agents externs, de manera que es puguin mantenir durant més temps, intentant frenar la rapidesa en que es produeixen aquestes alteracions pels efectes atmosfèrics. 

Per què són especials les pintures de la Casa Milà?

Les pintures murals dels vestíbuls i patis de La Pedrera són part essencial del repertori decoratiu de l’edifici. La decoració mural més complerta correspon als dos vestíbuls d’entrada a l’edifici. El projecte dels vestíbuls consistia en una sèrie de murals que imitaven tapissos de tema mitològic de la col·lecció del Patrimoni Nacional. Al vestíbul del Passeig de Gràcia els tapissos reproduïts representen els amors de Vertumne, Déu de les estacions, i Pomona, Deessa dels fruits i jardins i les seves metamorfosis. En l’escala d’accés al principal, un jardí de flors. Al vestíbul del carrer Provença (el pati de les Papallones) conflueixen en un mateix espai diferents tapissos sense que es defineixin els seus contorns ni límits i s'aprecia una major llibertat interpretativa. Per una banda, els pecats capitals: la Ira i la Gola. Per l’altra, les sèries els herois de la guerra de Troia i Aventures de Telèmac, ambdues inspirades en passatges de La Ilíada i L’Odissea, respectivament: La profetessa Cassandra, el Naufragi de Telèmac i un fragment de l'entronització de Ròmul a Roma.

A l’interior dels dos patis (façanes) es va optar per una decoració floral. Aquesta opció devia ser marcada per la pròpia estructura dels patis, amb grans obertures de finestres i balconades en que no es disposa de la superfície suficient per incloure qualsevol altre còpia de tapis. Hi ha, però, una excepció que acabem d’identificar. Gràcies a l’ull expert del fotògraf Pere Vivas, hem pogut reconèixer dues escenes que encara no havien estat acreditades. A banda i banda de l’estructura externa de l’ascensor del pati de Provença, trobem unes escenes que corresponen a uns fragments del tapís «La Fortuna. Camí dels Honors». Es tracta d’una pintura esbossada, sense acabar ni en color ni en detalls. El més probable és que es tractés del dibuix preparatori. Tot i l’esbós, es pot comprovar que corresponen a la còpia del tapís, com havia fet a tot els altres repertoris dels dos vestíbuls.
 

El vidre és un element notori en les obres de Gaudí, ja sigui per fer entrar la llum als interiors com per embellir elements arquitectònics. A La Pedrera  Gaudí dissenya una casa moderna i ben equipada de serveis, amb una innovadora proposta d’accés als habitatges. 

A la Casa Milà els ascensors tenen un gran protagonisme i només es comuniquen amb els replans-tribuna que donen accés a les portes principals de cada planta.  El cos sobresortint del pati conté aquest replà d'accés als pisos i s'obre al pati amb grans finestrals de vidre, amb el seu corresponent perfil metàl·lic. Aquests finestrals que comuniquen el pati de Provença amb els replans són els que han estat intervinguts. En total s’han restituït 9 vidres de diferents mides, en funció del seu estat previ. 

Un vidre molt especial
El tipus de vidre que Gaudí escull és l’anomenat vidre catedral. És un tipus de vidre translúcid, imprès amb una certa textura superficial que fa que la seva transparència quedi esmorteïda. Gaudí evita el vidre transparent per preservar la intimat dels estadants. 

El vidre imprès o vidre catedral és un vidre industrial, que té diverses textures i/o dibuixos. A La Pedrera, el dibuix del vidre correspon al tipus monumental. Té rugositat, gravat en relleu en una de les seves cares, i monocrom per mantenir harmonia en el conjunt. 

Aquest vidre s’utilitzava de forma habitual en vidrieres modernistes, i a La Pedrera té presencia també a les portes i finestres interiors dels habitatges, per donar llum i intimitat a les estances. 
 

El ferro és un dels materials més usats en les obres del segle XX. La Pedrera- Casa Milà té molts elements estructurals i decoratius realitzats amb aquest material, com ara les baranes o les originals corrioles per pujar i baixar mobles.

El ferro, juntament amb l’estuc i la pedra, és el protagonista del pati de les papallones. El personal de restauració ja ha començat el tractament d’elements metàl·lics oxidats, sempre amb una neteja prèvia del parament d’estuc i posterior extracció de l’element metàl·lic afectat.

Una de les peces del pati que passa més desapercebuda és la corriola, concretament la mènsula batent o suport de la politja de ferro per carregar mobles. El pati de Provença té dos suports de corrioles de ferro els quals presentaven algun punt d’oxidació o de pèrdua de pintura. S’estan netejant i respatllant les superfícies per retirar les capes de pintura mancada d’adherència i després es repintarà amb esmalts d’aigua. 

La singularitat de les mènsules batents per a corriola de càrrega de mobles

Si ens fixem en les façanes de l’Eixample trobem suports de corrioles per pujar i baixar mobles. A La Pedrera també hi són, concretament al pati, a l’interior de l’edifici. Gaudí les va preveure per poder facilitar les mudances als llogaters sense necessitat d’utilitzar escales o ascensor. 

Aquestes peces disposen d’un mecanisme senzill per a l'aixecament de pesos o d'objectes constituït per un disc o una roda de perifèria acanalada (gorja), que gira al voltant d'un eix central suspès o recolzat en una peça resistent en forma de forca (armadura). Per la canal passa una corda o una cadena que constitueix l'element de tir, de manera que en un extrem s'aplica la força i en l'altre es lliga el pes o l'objecte que es vol hissar.

La singularitat d’aquesta peça és la seva “articulació”, és a dir que es mou a banda i banda, no és fixe. Anteriorment Gaudí ho va fer a la Casa Calvet i la Casa Batlló que els hi posa unes cadenes.

La peça de ferro està encastada al mur, i el més probable és que el ferro vertical que està articulat ho estigui per poder-lo canviar faciliment, sense necessitat de perforar el mur.

Tot i la senzillesa de la forma d’aquesta peça de ferro està en harmonia i consonància amb la sinuositat de tot l’edifici.

En arquitectura la mansarda es coneix com l'espai situat sota a la teulada inclinada. En el cas de La Casa Milà, al seu interior hi trobem l’Àtic de la Balena o les golfes, que té petites finestres pensades per la ventilació de l’espai. 

Actualment els responsables de la intervenció estan fent una neteja profunda de les parets exteriors, amb aigua i raspall. Quan es troben les eflorescències salines sobre la policromia original, les eliminen mitjançant  apòsits d’aigua destil·lada i pasta d’absorció de sals. Quan alguns revestiments d’estucs de calç presenten fissures o brutíciaes neteja l’estuc, es repica i es saneja, només a la zona concreta afectada. Cal dir que les zones afectades per aquest tipus de patologia amb presència de policromies són tractades d’acord amb els criteris del director de la restauració per als treballs d’extracció o protecció necessaris.

Al mateix temps, s’està impermeabilitzant la canal de recollida d’aigües en la base de la mansarda. Les tasques per sanejar la zona es basen primer en neteja del parament d’estuc, repicat i sanejat de la zona afectada. Restitució de la part d’obra afectada amb elements ceràmics i morters compatibles amb la base existent i interposició de làmina impermeable. Finalment, s’està restituint el revestiment de morter de calç sobre malla de fibra de vidre, si escau, i de l’estucat afectat. 

Els visitants de La Pedrera ja poden veure i experimentar el bosc urbà efímer que hi ha instal·lat al pati de Provença. Aquests últims dies s’hi ha realitzat una intervenció artística a càrrec de Zosen Bandido i Mina Hamada, muralistes urbans. 

La Fundació Catalunya La Pedrera ja fa unes setmanes que va iniciar les tasques de reparació del pati de Provença o també conegut com a pati de les Papallones, per la seva ornamentació pictòrica. Amb les bastides ja instal·lades, es va construir un passadís temporal fet amb plafons de fusta, aquest espai és ara l’obra artística efímera de Zosen i Mina Hamada, dos referents del art visual.

La Fundació Catalunya La Pedrera promou el talent jove i la creativitat i proposa una nova experiència per al visitant: submergir-se a l’univers Gaudí d’una forma particular. Zosen i Mina han creat un passadís ple de color i de formes naturals “hem mirat on mirava Gaudí, amb colors i formes arrodonides, sempre amb la natura present”, ha explicat Zosen.

El mural és una obra efímera, és a dir, quan s’hagin de desmuntar les bastides en uns 8 mesos, es destruirà. “És l’essència de l’art urbà, la temporalitat, avui hi som i demà ja no, i hem volgut col·lar-nos a l’obra mestra de Gaudí per sorprendre a tots aquells que visitin l’edifici”. 

Els artistes: Zosen i Mina, referents en art urbà internacional 
Zosen i Mina Hamada són dos artistes visuals provinents un de l'Argentina i l’altre de Japó; residents actualment a Barcelona. La seva passió pel color i les formes lliures els va portar a col·laborar en murals de diversos formats. El seu repertori artístic abasta murals, pintures sobre tela, il·lustració, instal·lacions, serigrafia i autoedició de llibres. Els seus treballs conjunts es poden trobar en diverses ciutats d'Europa, Amèrica de Nord i de Sud i Japó. I també a La Pedrera de Barcelona.
 

El pati on han començat les tasques de reparació és el que està ubicat al costat del Carrer Provença (a la dreta de la fotografia). Aquest pati està estructurat a partir de columnes i gran finestrals. Les façanes interiors destaquen per detalls artesanals com les baranes de ferro forjat i per les pintures murals naturalistes. 

Netejar, revisar elements estructurals, actualitzar dels estucs, revestiments i forjats i recuperar les pintures 
Aquesta setmana s’han acabat d'instal·lar les bastides al pati de Provença de La Pedrera per iniciar les tasques de reparació del pati que consistiran en revisar els estucats, tractar els elements metàl·lics, impermeabilitzar el canal de recollida d’aigua i la superfície horitzontal del terrat. El pla de reparació també inclou tasques de serralleria, fusteria i restauració de les pintures policromades, entre d’altres. El detall de les tasques de reparació es troben al dossier de premsa. 

L’equip de professionals que duran a terme les diferents reparacions de pati estan encapçalats per arquitectes, seguits de guixaires i estucadors, restauradors de pintures murals, especialistes del ferro i fusters. 
 

Anirem informant de l'evolució de l'obra del pati! Estigueu atents!