En la plenitud professional, després d’haver aconseguit un estil propi i independent respecte als estils històrics, Antoni Gaudí va projectar la que es convertiria en la seva darrera obra civil i, alhora, en una de les més innovadores: la Casa Milà (1906-1912).

Al llarg dels anys l’edifici ha allotjat hostes distingits, un parell d’hotels, la seu d’un consolat, un bingo, despatxos d’empreses, botigues i fins i tot un príncep i el seu seguici.

La valoració de l’obra de Gaudí, i en conseqüència de La Pedrera, ha variat al llarg del temps: ha passat de la polèmica a la desídia, fins a arribar a l’admiració i la valorització totals d’una obra cabdal de l’arquitectura.

«Quan l’edifici té simplement el que li cal amb els mitjans disponibles, té caràcter, o té dignitat, que és el mateix.» Antoni Gaudí

 

Cronologia

1905

cronologia pedrera pere mila
cronologia pedrera roser segimon

Pere Milà i Camps (Barcelona, 1873-1940) i Rosari Segimon i Artells (Reus 1871 – Barcelona 1964) es casen.

9 de juny de 1905

Rosario Segimon, atreta per la fama del passeig de Gràcia, hi compra una torre amb jardí que ocupa una superfície de 1.835 m2 i que està situada al número 92. Encarreguen a l’arquitecte Antoni Gaudí, que en aquell moment té 54 anys, la construcció de la nova residència del matrimoni, amb la intenció d’ocupar-ne el pis principal i llogar la resta d’habitatges.

2 de febrer de 1906

cronologia pedrera planols gaudi mila

Es presenten a l’Ajuntament de Barcelona els plànols del projecte, signats per Antoni Gaudí, i se sol·licita el permís d’obra. S’inicien les obres de construcció.

27 de desembre de 1907

cronologia pedrera construccio gaudi

L’Ajuntament de Barcelona imposa una multa als propietaris perquè un dels pilars de la façana ocupa una part de la vorera del passeig de Gràcia.

17 d’agost de 1908

L’Ajuntament de Barcelona obre un expedient perquè l’edifici excedeix el volum de construcció permès. S’obliga els propietaris a la legalització, mitjançant el pagament d’una multa de 100.000 pessetes, o bé a l’enderrocament de les golfes i el terrat.

28 de desembre de 1909

La Comissió de l’Eixample certifica que l’edifici té caràcter monumental i no ha d’ajustar-se estrictament a les ordenances municipals.

5 de juliol de 1910

cronologia pedrera facana construccio bcn

Finalment es concedeix el permís d’obra de La Pedrera.

22 de desembre de 1910

A requeriment de la Sra. Milà, Gaudí signa el certificat de final d’obra del pis principal, en el qual s’indica que un cop acabades les obres de la resta de la finca s’expedirà un nou certificat.

Octubre de 1911

cronologia pedrera restauracio facana

S’obté el permís de l’Ajuntament de Barcelona per poder habitar el pis principal. Els Milà s’hi traslladen.

31 d'octubre de 1912

cronologia pedrera certificat final obres
cronologia pedrera revistes satiriques

Gaudí certifica el final de les obres; en el document declara que, d’acord amb els seu plànols i sota la seva direcció, l’obra s’ha enllestit i tota la casa està en disposició de ser llogada. 

La singular estructura de l’edifici i la relació entre Gaudí i Milà són objecte d’acudits publicats en revistes satíriques de l’època.

1929

cronologia pedrera facana historia

S’instal·la la primera botiga a la planta baixa de l’edifici, la sastreria Mosella.

1936

cronologia pedrera conselleria agricultura

La Casa Milà és confiscada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Durant bona part de la guerra és la seu de la Conselleria d’Economia i Agricultura, i el pis principal esdevé la residència particular del conseller, Joan Comorera (Cervera, 1894 – Burgos, 1958).

1946

Rosario Segimon, vídua des de fa sis anys, ven l’edifici a la immobiliària Provença, però continua vivint al pis principal fins a la mort, l’any 1964, als 93 anys.

1953

cronologia pedrera apartaments corsini golfes

La Immobiliària Provença encarrega a l’arquitecte Francisco Juan Barba Corsini la construcció de tretze apartaments a les golfes de l’edifici, i també la transformació del primer pis del carrer de Provença en quatre apartaments de 100 m2 cadascun.

30 d’octubre de 1962

cronologia pedrera xavier miserachs fotografia

La Pedrera s’inclou en el Catàleg del patrimoni artístic de la ciutat de Barcelona. Es tracta del primer inventari que redacta l’Estat espanyol per tal de tenir cura de la conservació dels monuments de la ciutat. Categoria A/Cap.1.

20 d’agost de 1969

El govern espanyol inscriu La Pedrera com a Monument historicoartístic d’interès nacional. D. 17/94/1969, 24-7; BOE 20/8/1969. Nivell A (Bé cultural d’interès nacional), màxima categoria de protecció.

2 de novembre de 1984

cronologia pedrera patrimoni unesco

La UNESCO la inscriu com a Bé cultural del patrimoni mundial pel valor universal excepcional que té, ref. 320bis.

Desembre de 1986

Caixa Catalunya compra l’edifici a la Immobiliària Provença.

1987

cronologia pedrera construccio terrat

S’obre a la visita el terrat de La Pedrera, fins aquell moment inaccessible per al públic. Es comencen les obres de restauració, que duraran deu anys, per convertir la Casa Milà en un centre cultural obert a tothom.

Juliol de 1992

S’inaugura la rehabilitació del pis principal com a sala d’exposicions temporals amb la mostra Avantguardes a Catalunya, que forma part del programa cultural dels Jocs Olímpics de 1992.

Desembre de 1994

Inauguració de la planta del soterrani (antigues cotxeres) com a auditori.

Juny de 1996

cronologia pedrera festa inauguracio bcn

Finalitzen les obres de restauració de tot l’edifici.

La Pedrera es lliura simbòlicament a la ciutat el 27 juny de 1996, amb el lema «Per Barcelona no donem un gra de sorra sinó tota una Pedrera». 

S’inaugura l’Espai Gaudí a les golfes de l’edifici, un espai museístic per donar a conèixer la vida i l’obra de l’arquitecte. Obté el premi ACCA (Associació Catalana de Crítics d'Art) a les millors iniciatives culturals i artístiques de l’any, perquè representa la culminació del procés de restauració i dignificació de La 7 Pedrera i un dels testimoniatges més fefaents dels innovadors plantejaments estructurals d’Antoni Gaudí.

Juny de 1996

cronologia pedrera restauracio golfes
cronologia pedrera restauracio terrat

Finalitzen les obres de restauració de tot l’edifici: de la façana al soterrani, les golfes, els patis i el terrat.

1997

La Generalitat de Catalunya atorga el Premi Nacional de Cultura, dins l’apartat Patrimoni Cultural, a la restauració de les golfes i el terrat de La Pedrera.

Juliol de 1999

cronologia pedrera pis epoca

S’inaugura el Pis de La Pedrera, una recreació del pis i la vida d’una família benestant del primer terç del segle XX, reconstruït íntegrament amb els elements originals que configuren l’interior d’una vivenda a La Pedrera.

2001-2003

Segona gran intervenció per restaurar la façana, duta a terme en quatre fases diferenciades que permeten la celebració de l’Any Gaudí (2002).

2002

Es participa en les celebracions de l’Any Internacional Gaudí amb l’exposició Gaudí. Art i disseny.

27 de novembre de 2006

cronologia casa mila espai gaudi golfes

S’inaugura la reforma de l’Espai Gaudí (a les golfes) com a centre d’interpretació de la vida i l’obra d’Antoni Gaudí, amb una especial atenció a La Pedrera.

Novembre – desembre de 2012

cronologia pedrera celebracio centenari barcelona

Se celebra el centenari del final de la construcció de la Casa Milà amb un programa d’activitats que combina el caràcter essencialment festiu de tota celebració amb diverses propostes culturals i artístiques.

Gener de 2013

La Fundació Catalunya La Pedrera neix l’1 de gener per respondre a una nova realitat social, i fer-ho amb una nova visió. La Pedrera és, des que es constitueix l’entitat, la seu de la Fundació Catalunya La Pedrera, que destina els ingressos de les entrades a projectes socials, ambientals, educatius i culturals.

2014

Tercera gran intervenció a la façana de La Pedrera: se’n neteja la pedra i es reparen algunes fissures produïdes pel pas del temps i alguns forjats dels balcons.

Bibliografia bàsica sobre La Pedrera


Joan Bassegoda. La Pedrera de Gaudí. Barcelona, 1986.
Joan Bassegoda. Josep Bayó Font, contractista de Gaudí. Barcelona, edicions UPC 2002.
VVAA: La Pedrera. Gaudí i la seva obra. Barcelona, 1998.
VVAA: La Pedrera: arquitectura i història. Barcelona, 1999.
VVAA. Gaudí. Art i disseny. Catalogo Exposició Any Internacional Gaudí, La Pedrera. Barcelona, 2002.
Isidre Puig Boada. El pensament de Gaudí. Barcelona COAC (ed.catalana), 1891. Editorial Dux (ed.castellana), 2015.
Galdric Santana. La Pedrera sostres. David Ferrer. La Pedrera Forja. Barcelona, Triangle books, 2015.
CD-ROM: Gaudí Art i Tècnica. Barcelona, 2002.

També et pot interessar...

Més activitats a La Pedrera
nits de jazz la pedrera guillermo
Música:
-
  20:15 h - 22:30 h
Guillermo Calliero
Alba Careta Quintet
Música:
-
  20:15 h - 22:30 h
Alba Careta Quintet
nits de jazz la pedrera lluis
Música:
-
  20:15 h - 22:30 h
Lluis Capdevila “Diàspora”
Gabriel Amargant Trio
Música:
-
  20:15 h - 22:30 h
Gabriel Amargant Trio
Shakin' All
Música:
-
  20:15 h - 22:30 h
Shakin' All
exposicio-obres-obertes-pedrera-barcelona
Exposicions actuals:
-
  10:00 h - 20:00 h
Obres obertes. L’art en moviment
fundacio catalunya la pedrera

Innovem en educació per fomentar la creativitat i la imaginació