Pere Milà i Camps (Barcelona, 1873-1940) i Rosari Segimon i Artells (Reus 1871 – Barcelona 1964) es casen.

Rosario Segimon, atreta per la fama del passeig de Gràcia, hi compra una torre amb jardí que ocupa una superfície de 1.835 m2 i que està situada al número 92. Encarreguen a l’arquitecte Antoni Gaudí, que en aquell moment té 54 anys, la construcció de la nova residència del matrimoni, amb la intenció d’ocupar-ne el pis principal i llogar la resta d’habitatges.

Es presenten a l’Ajuntament de Barcelona els plànols del projecte, signats per Antoni Gaudí, i se sol·licita el permís d’obra. S’inicien les obres de construcció.

L’Ajuntament de Barcelona imposa una multa als propietaris perquè un dels pilars de la façana ocupa una part de la vorera del passeig de Gràcia.

L’Ajuntament de Barcelona obre un expedient perquè l’edifici excedeix el volum de construcció permès. S’obliga els propietaris a la legalització, mitjançant el pagament d’una multa de 100.000 pessetes, o bé a l’enderrocament de les golfes i el terrat.

La Comissió de l’Eixample certifica que l’edifici té caràcter monumental i no ha d’ajustar-se estrictament a les ordenances municipals.

Finalment es concedeix el permís d’obra de La Pedrera.

A requeriment de la Sra. Milà, Gaudí signa el certificat de final d’obra del pis principal, en el qual s’indica que un cop acabades les obres de la resta de la finca s’expedirà un nou certificat.

S’obté el permís de l’Ajuntament de Barcelona per poder habitar el pis principal. Els Milà s’hi traslladen.

Gaudí certifica el final de les obres; en el document declara que, d’acord amb els seu plànols i sota la seva direcció, l’obra s’ha enllestit i tota la casa està en disposició de ser llogada. 

La singular estructura de l’edifici i la relació entre Gaudí i Milà són objecte d’acudits publicats en revistes satíriques de l’època.

S’instal·la la primera botiga a la planta baixa de l’edifici, la sastreria Mosella.

La Casa Milà és confiscada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Durant bona part de la guerra és la seu de la Conselleria d’Economia i Agricultura, i el pis principal esdevé la residència particular del conseller, Joan Comorera (Cervera, 1894 – Burgos, 1958).

Rosario Segimon, vídua des de fa sis anys, ven l’edifici a la immobiliària Provença, però continua vivint al pis principal fins a la mort, l’any 1964, als 93 anys.

La Immobiliària Provença encarrega a l’arquitecte Francisco Juan Barba Corsini la construcció de tretze apartaments a les golfes de l’edifici, i també la transformació del primer pis del carrer de Provença en quatre apartaments de 100 m2 cadascun.

La Pedrera s’inclou en el Catàleg del patrimoni artístic de la ciutat de Barcelona. Es tracta del primer inventari que redacta l’Estat espanyol per tal de tenir cura de la conservació dels monuments de la ciutat. Categoria A/Cap.1.

El govern espanyol inscriu La Pedrera com a Monument historicoartístic d’interès nacional. D. 17/94/1969, 24-7; BOE 20/8/1969. Nivell A (Bé cultural d’interès nacional), màxima categoria de protecció.

La UNESCO la inscriu com a Bé cultural del patrimoni mundial pel valor universal excepcional que té, ref. 320bis.

Caixa Catalunya compra l’edifici a la Immobiliària Provença.

S’obre a la visita el terrat de La Pedrera, fins aquell moment inaccessible per al públic. Es comencen les obres de restauració, que duraran deu anys, per convertir la Casa Milà en un centre cultural obert a tothom.

S’inaugura la rehabilitació del pis principal com a sala d’exposicions temporals amb la mostra Avantguardes a Catalunya, que forma part del programa cultural dels Jocs Olímpics de 1992.

Inauguració de la planta del soterrani (antigues cotxeres) com a auditori.

Finalitzen les obres de restauració de tot l’edifici.

La Pedrera es lliura simbòlicament a la ciutat el 27 juny de 1996, amb el lema «Per Barcelona no donem un gra de sorra sinó tota una Pedrera». 

S’inaugura l’Espai Gaudí a les golfes de l’edifici, un espai museístic per donar a conèixer la vida i l’obra de l’arquitecte. Obté el premi ACCA (Associació Catalana de Crítics d'Art) a les millors iniciatives culturals i artístiques de l’any, perquè representa la culminació del procés de restauració i dignificació de La 7 Pedrera i un dels testimoniatges més fefaents dels innovadors plantejaments estructurals d’Antoni Gaudí.

La Generalitat de Catalunya atorga el Premi Nacional de Cultura, dins l’apartat Patrimoni Cultural, a la restauració de les golfes i el terrat de La Pedrera.

S’inaugura el Pis de La Pedrera, una recreació del pis i la vida d’una família benestant del primer terç del segle XX, reconstruït íntegrament amb els elements originals que configuren l’interior d’una vivenda a La Pedrera.

Segona gran intervenció per restaurar la façana, duta a terme en quatre fases diferenciades que permeten la celebració de l’Any Gaudí (2002).

Es participa en les celebracions de l’Any Internacional Gaudí amb l’exposició Gaudí. Art i disseny.

S’inaugura la reforma de l’Espai Gaudí (a les golfes) com a centre d’interpretació de la vida i l’obra d’Antoni Gaudí, amb una especial atenció a La Pedrera.

Se celebra el centenari del final de la construcció de la Casa Milà amb un programa d’activitats que combina el caràcter essencialment festiu de tota celebració amb diverses propostes culturals i artístiques.

La Fundació Catalunya La Pedrera neix l’1 de gener per respondre a una nova realitat social, i fer-ho amb una nova visió. La Pedrera és, des que es constitueix l’entitat, la seu de la Fundació Catalunya La Pedrera, que destina els ingressos de les entrades a projectes socials, ambientals, educatius i culturals.

Tercera gran intervenció a la façana de La Pedrera: se’n neteja la pedra i es reparen algunes fissures produïdes pel pas del temps i alguns forjats dels balcons.