La Casa Milà (La Pedrera) és considerat l’edifici civil més emblemàtic d’Antoni Gaudí, per les innovacions constructives i funcionals i per les solucions ornamentals i decoratives que trenquen amb els estils arquitectònics del seu temps.

La Pedrera va representar, per a Gaudí, la reflexió més evolucionada sobre un edifici en un xamfrà de l’Eixample de Barcelona. Consta de dos blocs d’habitatges, amb accessos independents, organitzats al voltant de dos grans patis interconnectats amb rampes per accedir al garatge amb els vehicles.

 

FAÇANA

Mur cortina

La façana de La Pedrera no és estructural, perd la funció tradicional de mur de càrrega i es converteix en un mur cortina. Els blocs de pedra (més de 6.000) s’uneixen a l’estructura per elements metàl·lics, motiu pel qual s’hi van poder obrir grans finestrals.

Hi ha tres tipus de pedra: a les parts inferiors i en alguns dels elements estructurals, pedra calcària del Garraf; en gran volum, pedra de Vilafranca del Penedès, i esporàdicament (als marcs d’algunes finestres), pedra calcària d’Ulldecona.

arquitectura pedrera maqueta casa mila
Maqueta del mur cortina, ©Fundació Catalunya La Pedrera.
 

La forja: utilització enginyosa i refinada del ferro

Les complexes i expressives reixes de ferro dels 32 balcons de La Pedrera van ser elaborades amb restes de ferralla de desballestament, planxes, barres i cadenes, en una acumulació insòlita però realment eficaç, com a complement de l’arquitectura i com a aportació ornamental. Es consideren antecedents de l’escultura abstracta del segle xx.

A la imatge apareix la primera barana de ferro col·locada en el que era el pis mostra, el 2n 2a, elaborada als tallers dels germans Badia, a Barcelona, on Gaudí va dirigir-ne personalment l’execució. Els diferents elements que conformen les reixes estan units amb cargols i reblons de subjecció.

 

arquitectura pedrera forja natura

arquitectura pedrera facana

Detall d’una puput a la reixa del pis 2n 2a, ©Fundació Catalunya La Pedrera.
Fotogràfic de Barcelona, c. 1910, ©Arxiu.

 

La forja: portes d’accés

Antoni Gaudí volia facilitar la comunicació entre l’interior i l’exterior de l’edifici. És per això que, en una època en què no es disposava de grans llunes de vidre, va encaixar, a partir de models animals i vegetals, un conjunt de formes irregulars que creen una trama de vidres, petits i protegits a la part baixa (on hi ha més risc de trencament) i més grans i lluminosos a la part alta.

Aquesta estructura actua de reixa i de porta practicable per als automòbils, a la part central, i per als veïns, a les parts laterals.

arquitectura pedrera porta casa mila
Fotògraf: Josep Maria Martino, c. 1914, ©Fundació Catalunya La Pedrera
 

 

La forja: reixes de la planta baixa

Els semisoterranis de La Pedrera tenen grans obertures que es van protegir amb reixes de ferro. La reixa que es mostra a la fotografia està considerada el disseny original de Gaudí. Per motius pressupostaris les altres reixes van ser elaborades en sèrie amb un mateix disseny, cintes en vertical, i es van adaptar a l’espai disponible.

Les 29 reixes dels semisoterranis van anar desapareixent a mesura que les carboneres es convertien en locals comercials. Actualment només queden quatre reixes en diferents col·leccions: una al Museu d’Art Modern de Nova York i les altres tres a la Casa Museu Gaudí.

A La Pedrera en queden dues a l’entrada del passeig de Gràcia i una còpia facsímil a la façana del carrer de Provença.

arquitectura pedrera estructura exteriorarquitectura pedrera finestres forja
Reixes de la planta baixa, 1946, Nacional de Catalunya. ©Arxiu.
 Reixes de la planta baixa, 1946, Joaquim Gomis. ©Foto Aleu.
 

SOTERRANI

Gaudí es va anticipar a les necessitats de la vida moderna i va construir, al soterrani de la Casa Milà, un garatge per a carruatges i automòbils, el primer en un edifici residencial.  

Va utilitzar columnes de ferro primes, sobre les quals es recolza el forjat del pati que hi ha a sobre, a més d’una original estructura metàl·lica, que recorda una roda de bicicleta. L’aplicació del ferro li va permetre reduir el volum construït i guanyar espai per maniobrar.

arquitectura pedrera soterrani gaudi
Maqueta de l’estructura del soterrani, ©Fundació Catalunya La Pedrera.
 

 

PATIS

Gaudí va ser capaç d’aplicar una innovació important a La Pedrera respecte a la tipologia dels edificis precedents. A més de petits patis de ventilació, va construir dos patis de grans dimensions per millorar la il·luminació i la ventilació en tots setze apartaments.  

 

Les pintures murals: vestíbuls

El pintor simbolista Aleix Clapés (1846-1920) va ser l’encarregat de dirigir la decoració pictòrica de La Pedrera. El projecte pictòric dels vestíbuls consistia en pintures que imitaven tapissos de tema mitològic de la col·lecció del patrimoni nacional.

Al vestíbul del passeig de Gràcia els tapissos reproduïts representen els amors de Vertumne, déu de les estacions, i Pomona, deessa dels fruits i jardins (segons els relata Ovidi en el llibre XIV de les Metamorfosis).

arquitectura pedrera patis tapis naturaarquitectura pedrera tapis gaudi
Entrada del vestíbul del passeig de Gràcia, ©Fundació Catalunya La Pedrera.
Tapís que representa Vertumne transformat en camperol, s. XVI, ©Patrimoni nacional.

 

Al vestíbul del carrer de Provença conflueixen en un mateix espai diferents tapissos, sense que se’n defineixin els contorns ni els límits, i s’hi aprecia una major llibertat interpretativa. D’una banda, hi ha els pecats capitals: la Ira i la Gola; de l’altra, la sèrie dels herois de la guerra de Troia i la de les aventures de Telèmac, totes dues inspirades en passatges de la Ilíada i l’Odissea.

arquitectura pedrera patis pintura
Vestíbul de carrer de Provença, representació del tapís de la Ira, © Fundació Catalunya La Pedrera. 
 

Una aportació destacada, que representa una variació en la imitació de tapissos, és el treball de trompe-l’oeil, aplicat a la paret adjacent i al sostre de l’escala que comunica el vestíbul del passeig de Gràcia amb el pis principal.

Aquest treball pictòric crea la il·lusió de transitar per una escala flotant que transcorre veïna a un jardí, suportada per columnes a banda i banda.

Per aconseguir-ho, Clapés va disposar unes columnes pintades que són la imatge de les reals, situades a l’extrem dels esglaons.

arquitectura pedrera patis mitologiaarquitectura pedrera patis natura
Escala principal del passeig de Gràcia.
Escala principal del passeig de Gràcia.
 

 

PISOS

Planta lliure

Una de les solucions més enginyoses de Gaudí a La Pedrera és el sistema estructural de pilars de pedra, totxo o ferro, que li permet distribuir lliurement l’espai interior de les plantes d’habitatges sense necessitat de parets de càrrega.

arquitectura pedrera maqueta gaudi

 

Distribució de la planta habitatge

La distribució d’una planta tipus destaca per la geometria irregular i per una organització interna ben definida, destinada a optimitzar l’aprofitament de l’orientació sud de la façana principal.

La circulació interior es fa a través d’uns corredors amples i lluminosos que s’estenen al voltant dels patis. Els ascensors ofereixen accés directe a l’entrada dels pisos de cada planta. Aquesta es distribueix en quatre pisos, de manera que tots gaudeixen d’una part que dona a la façana principal.

arquitectura pedrera maqueta edifici
Distribució de la planta (quatre apartaments per planta).

 

Cels rasos

«L’ornamentació, perquè sigui interessant, ha de representar objectes que ens recordin idees poètiques que constitueixen motius. Els motius són històrics, llegendaris, emblemàtics, fabulosos, pel que fa a l’home i la seva vida, accions i passió.» Antoni Gaudí. 

A l’interior dels habitatges de la Casa Milà hi ha una gran varietat de cels rasos; uns amb molt relleu, uns altres amb inscripcions i fins i tot poemes. En tots es juga amb la idea de donar continuïtat als ritmes ondulants de la façana.

Els dissenys de Gaudí semblen voler expressar la matèria i les forces de la natura lliurades a l’espontaneïtat, de manera que la cultura i la tradició s’uneixen, alhora, en el context del Modernisme.

Els motius i les formes ornamentals generen una nova plàstica, mai vista fins al moment però que parteix de les formes ornamentals geomètriques clàssiques, des de la simple circumferència i la seva transformació en el·lipse fins a diferents espirals i volutes.

arquitectura pedrera sostres gaudi
Detall d’un cel ras de l’entresol, ©Fundació Catalunya La Pedrera.
 

A Roser Segimon no li va agradar mai la decoració que Gaudí va dissenyar per al seu pis, inclosos els mobles. Quan va morir l’arquitecte, el 1926, va canviar-la tota per un estil més clàssic. Les feines encarregades consistien a enderrocar 532,50 m2 de cels rasos i fer obra nova dissenyada pel decorador Modest Castañé i Lloret.

Les estances afectades van ser la sala de festes, el hall —amb els altells corresponents—, el despatx, el saló, la sala menjador, el dormitori i el corredor; alhora, també es va treure el parquet i les persianes i es van substituir vint portes i finestres.  

 

Arts decoratives

Gaudí aplicava el mateix rigor i el mateix mètode per concebre un edifici que un petit objecte. Sempre li va preocupar la funcionalitat, perquè entenia que tot havia d’estar al servei de l’home.

Per als poms i els agafadors va fer servir formes simples, antropomorfes, que s’ajusten perfectament a l’articulació de les mans i que permeten una manipulació excel·lent.

 

arquitectura pedrera poms portes gaudiarquitectura pedrera terres
Detall de l’audiovisual Disseny de l’Espai Gaudí, ©Fundació Catalunya La Pedrera.
Rajola hexagonal amb motius amb relleu d’inspiració marina: un pop, una estrella de mar i un cargol. Ciment hidràulic.
arquitectura pedrera terres fustaarquitectura pedrera portes motllures
Parquet per a zones nobles dels habitatges: menjador, saló i dormitoris principals. Fustes de roure, auró i àlber.
Les motllures de portes i finestres van ser tractades com autèntiques escultures.
 

El Pis de La Pedrera

Durant la visita de dia a La Pedrera es pot veure un pis que mostra dos vessants de l’edifici: arquitectura i habitabilitat. Situat a la quarta planta, aquest pis ens apropa a la manera de viure d’una família burgesa barcelonina durant les primeres dècades del segle xx, recreant-ne l’ambient amb el mobiliari i els equipaments domèstics de l’època.

El pis també permet conèixer la distribució interior, així com els elements ornamentals dissenyats per Gaudí (poms, agafadors, motllures, portes, paviments...). Es complementa amb un audiovisual que mostra la ràpida transformació i modernització de la ciutat en el primer quart del segle xx.

arquitectura pedrera pis casa mila
Entrada i passadís de El Pis de La Pedrera
 

 

GOLFES

Gaudí va construir unes golfes sobre el forjat de l’última planta. Per no augmentar el pes de l’edifici, va recórrer a 270 arcs catenaris de maó, sobre els quals es recolza el terrat.

L’arc catenari és lleuger i fàcil de construir. L’estructura dels arcs permet un repartiment perfecte de les càrregues, no té punts de tensió i fa treballar els maons a compressió, de manera que l’arc es transforma en una estructura uniresistent, sense necessitat de contrafort.

arquitectura pedrera maqueta gaudi golfesarquitectura pedrera arcs catenaris golfes
Maqueta de l’estructura de les golfes i caixa d’escala obadalot, ©Fundació Catalunya La Pedrera.
 Arcs catenaris de les golfes, ©Fundació Catalunya La Pedrera.

 

Originàriament les golfes de la Casa Milà allotjaven el safareig comunitari, i funcionaven també com una enorme cambra d’aire aïllant. Actualment acullen l’Espai Gaudí, l’única exposició dedicada a la vida i l’obra de Gaudí, especialment a La Pedrera: en presenten les creacions mitjançant maquetes i plànols, objectes i dissenys, fotografies i vídeos.

arquitectura pedrera arcs centenaris gaudi
Safareig a les golfes, ©Càtedra Gaudí-ETSAB-UPC. 

 

TERRAT

«Els edificis han de tenir doble coberta, com les personalitats tenen barret i para-sol.» Antoni Gaudí

A la coberta de La Pedrera, que a més actua com a tancament de l’edifici, hi trobem ordre, qualitat estètica i una gran funcionalitat dels elements construïts: caixes d’escala, torres de ventilació i xemeneies.

 

Caixes d’escala de les golfes al terrat

Les caixes d’escala comuniquen les golfes amb el terrat. Per suavitzar els volums d’aquestes construccions, Gaudí va utilitzar formes corbes, totes derivades de la geometria reglada, que, per la concavitat, la convexitat i la forma cònica, alleugereixen l’edificació.

De les sis caixes d’escala, només quatre estan cobertes per trencadís de pedra, marbre o ceràmica, reciclat i monocrom. Les altres dues estan estucades amb morter de calç i guix.

arquitectura pedrera terrat caixa escala28-arquitectura-pedrera-terrat-caixes-escala

 

Torres de ventilació

Les torres de ventilació ajuden a renovar l’aire de les golfes.

arquitectura pedrera terrat fum30-arquitectura-pedrera-terrat-sortida-fum

 

Les xemeneies (sortides de fum)

En alguns casos són exemptes i en altres estan agrupades en conjunts de tres o de quatre. Gaudí les va fer girar sobre si mateixes, seguint un traçat interior i exterior que obeeix al desplaçament aerodinàmic dels fums.

Hi ha un d’aquests grups de xemeneies que està recobert amb vidres verds d’ampolles antigues, en una original versió del trencadís, per a la qual Gaudí aprofità culs i colls d’ampolles i deixà que el vidre actués tant de protecció impermeabilitzant com de nota de color estètica

arquitectura pedrera terrat xemeneia ssw

 

També et pot interessar...

Més activitats a La Pedrera
nits de jazz la pedrera guillermo
Música:
-
  20:15 h - 22:30 h
Guillermo Calliero
Alba Careta Quintet
Música:
-
  20:15 h - 22:30 h
Alba Careta Quintet
nits de jazz la pedrera lluis
Música:
-
  20:15 h - 22:30 h
Lluis Capdevila “Diàspora”
Gabriel Amargant Trio
Música:
-
  20:15 h - 22:30 h
Gabriel Amargant Trio
Shakin' All
Música:
-
  20:15 h - 22:30 h
Shakin' All
exposicio-obres-obertes-pedrera-barcelona
Exposicions actuals:
-
  10:00 h - 20:00 h
Obres obertes. L’art en moviment
fundacio catalunya la pedrera

Contribuïm a tenir els científics més ben preparats