JOAN PONÇ. DIÀBOLO

Joan Ponç, un visionari, temperamental, va ser un artista insular dins la història de l’art de la postguerra a Catalunya i de l’Estat espanyol. Ell va llançar la primera pedra de la renovació plàstica d’avantguarda després de la Guerra Civil. La seva irrupció en el panorama dels anys quaranta del segle XX va trasbalsar crítics i poetes, que de seguida es van afanyar a qualificar-lo de grotesc, torturat, diabòlic, premonitori, al·lucinant, màgic, carnavalesc, infernal. Ponç no s’assembla a ningú.

Joan Ponç mostra una pintura capaç d’explorar els racons més foscos i amagats de l’ésser humà. El caràcter únic i rar de la seva obra el va menar vers una soledat, un aïllament i un silenci que el converteixen en un solitari, un testimoni visceral de la penetració de la pintura en el misteri de la vida i de la mort com a experiència.

L’exposició, comissariada per la historiadora i crítica d’art Pilar Parcerisas, presenta una nova interpretació antològica de l'obra i la figura del pintor Joan Ponç, des dels seus inicis a mitjan anys 40 i l’època del grup Dau al Set, fins a les darreres obres de mitjan anys 80. Amb el títol de «Diàbolo», vol fer referència al sentit lúdic de Joan Ponç, amb l’ambivalència que el nom d’aquest joc malabar xinès té amb el del diable.