Gaudí, en tota la seva obra, sempre ha estat fidel a dos grans principis, l’estètica i la funcionalitat. Es per això, que podem qualificar les seves obres com obres d’art totals, uns edificis on els més mínims detalls son pensats prèviament. Des de la decoració i el mobiliari, fins als avenços tecnològics passant per l’acústica, la il·luminació, la higiene i la ventilació; seguint sempre els seus dos principis, l’estètica i la funcionalitat.

A mitjans del segle XIX, sorgeix arreu del continent europeu una corrent higienista que es preocupa per a la millora de les condicions de vida. Corrent que posa un especial èmfasi en els espais amb poca ventilació i il·luminació natural. Així doncs, Gaudí, decideix aplicar algunes innovacions arquitectòniques als seus edificis per tal de acompanyar aquest corrent higienista creixent. Corrent també recolzat en l’arquitectura i urbanisme a Catalunya, per part d’Ildefons Cerdà amb el projecte urbanístic de l’Eixample de Barcelona.

Gaudí, al dissenyar La Pedrera-Casa Milà, a més de pensar en els tradicionals patis de ventilació per a les cuines i lavabos, ja existents en l’època, incorpora dos grans patis centrals. Dos patis a través dels quals s’organitzen les plantes de l’edifici, facilitant així la més òptima il·luminació i ventilació de tots els pisos i estàncies de l’edifici. D’aquesta manera, l’arquitecte català, converteix La Pedrera-Casa Milà en un dels edificis més ben ventilats entre la seva obra, amb la finalitat de ser un habitatge més saludable.

A la vegada, tots els habitatges tenen sortida a la façana principal de l’edifici, a un dels dos patis centrals i al pati de l’illa de cases de l’Eixample on es troba La Pedrera-Casa Milà. Amb aquest fet s’aconsegueix una ventilació creuada que aconsegueix renovar ràpidament l’aire de la casa. És en aquest sentit on trobem un dels exemples més innovadors que Gaudí aplica a l’edifici, la doble persiana en les finestres que donen als patis centrals. D’aquesta manera, podem ventilar obrint la part superior de la finestra, que té la seva pròpia persiana, i mantenir la persiana de la part inferior baixada o oberta depenent del control solar desitjat, però sense necessitat de tenir tot el batent obert.

Si mirem l’edifici des del cel, veurem perfectament la situació de tots els patis, que actualment permeten, i ajuden, a mantenir l’edifici ventilat de forma natural.