La sàtira és una composició literària, sovint acompanyada d’un dibuix o vinyeta on es crítica algun tema amb intenció moralitzadora, lúdica o simplement burlesca. Quan es va construir La Pedrera, entre el 1906 i 1912, la sàtira era una pràctica força habitual en els diaris. I no només en els diaris, sinó que existien les revistes satíriques – molt populars - i inclús se’n trobaven a revistes infantils.
La singular estructura de la Casa Milà, «La Pedrera», va ser objecte de burla i escarni públic, caricaturitzada en diverses publicacions satíriques entre el 1909 i el 1925. De les primeres publicacions que es coneixen trobem una vinyeta de la revista ¡Cut-cut! del gener del 1909, on observem una mare i un fill passejant davant La Pedrera i el fill pregunta: Mama, ¿Que també hi ha hagut un terratrèmol aquí?”. L’al·lusió fa referència a l’aspecte de la façana en plena construcció, que sembla sacsejada per un terratrèmol, com el que va passar a Sicília un mes abans.
I una de les últimes publicacions que es coneixen es publica a la revista infantil En Patufet el maig del 1925. En el diàleg de la vinyeta es critiquen els balcons de l’edifici i la dificultat de penjar les teles ornamentals en dies de festa. En el dibuix d’un dels balcons, observem que aquest està constituït per tot tipus d’objectes, des de caragols fins a cafeteres. Aquesta publicació és especialment rellevant perquè és la primera vegada en que s’anomena la casa pel nom popular ( i pejoratiu) de La Pedrera.
