Rosario Segimon, a qui tothom anomenava doña Rosario, va néixer a Reus l'any 1871. De temperament seriós i auster, va viure sempre a La Pedrera des que va estrenar l’edifici fins a la seva mort l'any 1964, als 93 anys.
Doña Rosario era propietària de La Pedrera, d'una casa a Blanes i de la plaça de toros La Monumental de Barcelona. Tot i que l’edifici de La Pedrera ha portat el cognom del marit, Casa Milà, la propietat va ser sempre d’ella, gràcies a la fortuna heretada del seu primer marit, Josep Guardiola.
Casada en segones núpcies amb Pere Milà, vivien al pis principal de La Pedrera. Era un pis enorme, amb grans finestrals i salons majestuosos, on dues vegades l’any se celebraven balls i es reunia tota la família.
Els dies de bon temps, a doña Rosario li agradava sortir al balcó del principal amb els seus dos guacamais, Gonzalo i Amaya, record del seu primer marit.
Pintura del nebot pintor de Rosario Segimon, Pedro Segimon i Cisa. Retrat dels guacamais Gonzalo i Amaya, amb Teresa Pàmies, una de les minyones de Rosario Segimon. |
Rosario era una dona molt familiar, gelosa de la seva intimitat i dels seus. No va deixar mai que la fotografiessin al seu pis de la pedrera. Són pocs els retrats que coneixem.
Els veïns de La Pedrera que la van conèixer sempre han comentat que era amable amb els nens i que li agradava molt que famílies amb nens petits anessin a viure a La Pedrera. Els nebots de Pere Milà recordaven com, tot i mort l’oncle Perico, ells anaven a veure a la tia Rosario.
Era una dona del seu temps. Formava part de diverses institucions benefiques i culturals.
Amb el poble de l’Aleixar, la va unir sempre un fort vincle. Era la població natal del seu primer marit, Josep Guardiola, i hi var fer nombreses donacions. Finalment va ser enterrada al seu cementiri, al costat del seu primer marit.