Cap altra imatge de la façana, i en especial dels seus balcons, explica millor el fort impacte estètic que van representar. La sàtira o burla del 1911 dibuixa els balcons de ferro forjat com si fossin cues de bacallà sec i penja de la cornisa un cartell on es llegeix «Gran exposición y venta de tripas de bacalao». Al peu de la caricatura, «Una casa que se alquila, y no me parece mal, para vender bacalao cuando pase el Carnaval». La façana de l’edifici és única i no només per les seves columnes, el mur cortina i les formes de les seves pedres, sinó també pels seus nombrosos balcons, cadascun diferent a l’anterior.

A la façana es poden contar 32 balcons amb unes reixes elaborades a partir de la unió i fusió de ferralla, planxes, barres i cadenes de ferro. Es tracta d’una combinació força insòlita però realment eficaç mantenint així els dos principis de l’arquitectura de Gaudí: funcionalitat i estètica. Mirant detingudament els balcons s’hi poden observar algunes formes que recorden a figures animals, a caretes i evidentment a formes extretes de la natura- del ric fons marí-, que alguns han comparat amb l’escultura abstracta del principis del segle XX.

Va ser al 1910, ja en els últims anys de la construcció de l’edifici, quan es va instal·lar la primera reixa al pis 2n 2na, què era el pis de mostra. Aquesta reixa es va elaborar al taller dels germans Badia a la mateixa ciutat i on Gaudí va dirigir personalment la seva execució.

El mateix Gaudí va ser qui va dissenyar la primera reixa de ferro per als semisoterranis, però com ja va passar al terrat de La Pedrera, per problemes pressupostaris les altres reixes van ser realitzades en sèrie amb un mateix disseny i adaptant-se a cada finestra dels semisoterranis. Actualment, a l’edifici només es conserven dos d’originals a l’entrada de Passeig de Gràcia i una còpia facsímil al carrer de Provença. Al llarg del temps es van anar instal·lant botigues a planta baixa, i les reixes van anar desapareixent. Avui en dia només es conserven tres a la Casa Museu Gaudí del Parc Güell i una al Museu d’Art Modern de Nova York.