L’estructura de l’edifici s’organitza al voltant d’amplis patis, amb entrades respectives pel xamfrà de passeig de Gràcia i pel carrer de Provença.

L’edifici es sustenta per pilars enlloc de per parets mestres, cosa que li permet a Gaudí construir dos grans forats al vell mig d’aquest emblemàtic edifici de l’eixample de Barcelona. Gaudí va innovar dissenyant dos grans patis amb una gran finalitat, la il·luminació i la ventilació de totes les estàncies. En l’època, els edificis només concebien l’existència de petits patis interiors per  garantir la ventilació de cuines i lavabos, l’arquitecte català decideix anar més enllà. Com tot el que Gaudí va dissenyar, els patis segueixen dos grans principis, la funcionalitat, la ventilació i il·luminació com hem comentat, i l’estètica.

Entrant des del carrer de Provença, fem cap al pati més gran, de forma el·líptica, en el qual destaca l’anomenada escala pont. La finalitat d’aquesta escala és connectar l’entresol i el pis principal, els dos pisos habitats per la família Milà, els propietaris de l’edifici. És una escala tradicional pel que fa a la connexió entre la planta baixa i l’entresol, però entre aquest i el pis principal, l’escala travessa el pati pel mig. Suportada per una estructura de ferro que fa que l’escala “voli” pel vell mig del pati, economitza un espai interior que és aprofitat perquè hi hagi altres estàncies en el pis.

I si entrem per la porta del passeig de Gràcia, o bé també s’hi pot fer cap des del mateix pati del carrer Provença, fem cap al pati circular. Gràcies a la rampa que comunica els dos patis, l’accés a les cotxeries, les quals tenen l’accés al pati dels passeig de Gràcia, es possible des de qualsevol de les dues portes de La Pedrera.

Els patis de La Pedrera, són eixos interiors de l’edifici, i Gaudí els hi dona la mateixa importància que a les façanes. Es per això que comparteixen certes característiques amb la façana principal que es veu des del carrer. Ens els dos llocs hi trobem grans finestrals a la vegada que també hi posa elements ornamentals, ja siguin en les reixes dels finestrals i en el cas dels patis, unes pintures a l’oli que decoraven les parets interiors de la casa.

Per això, mirar l’interior dels patis des del terra cap amunt o des de la coberta cap avall és una experiència suggerent que ens permet entendre com Gaudí concebia l’arquitectura en la seva totalitat i no només des del punts de vista exteriors. En definitiva, una arquitectura que ens sorprèn en cada detall i que no es comprable a cap d’altra del seu moment: Gaudí va ser un innovador, cercant sempre les millors estructures pels seus edificis.