A finals del segle XIX es van popularitzar a Catalunya els paviments de petites peces de ceràmica, per substituir les rajoles de fang cuit que s’havien utilitzat fins aleshores. Amb aquestes petites peces de ceràmica va treballar Gaudí fins que va redescobrir el mosaic hidràulic que li va permetre dissenyar autèntiques catifes pètries de colors.

Antoni Gaudí va començar a dissenyar unes peces de mosaic hidràulic per la Casa Batlló; degut a la tardança en la fabricació d’Escofet i CIA per la complexitat del disseny, les va acabar col·locant a la Casa Milà (La Pedrera). 

Amb aquesta peça hexagonal va crear una composició decorativa gràcies al dibuix amb relleu del paviment i al color verd nefrita. Són necessàries un total de set peces per llegir les al·legories al món marí, i hi podem reconèixer la rotunda espiral d'un ammonites, l'estrella de mar del tipus ofiroideus i el triangular desplegament d'una alga, pertanyent potser a la família del sargassum. 
 

Les peces formen part d’un sistema ornamental d’inspiració naturalista i van ser col·locades a les habitacions secundaries de la Casa Milà. Però Gaudí també va dissenyar un singular parquet de fusta de roure i àlber destinat als salons dels habitatges.

El parquet també està basat en els hexàgons, dividit en dotze triangles i que alterna les dues fustes. En unir els hexàgons i prolongar les divisions radials, es desplega un mosaic bicolor que s’assembla a les llaceries islàmiques. Aquest parquet es va col·locar a totes les cambres de la zona noble dels pisos de La Pedrera i el va crear el Taller Casas i Bardés.