El caràcter monumental i artístic de la Casa Milà (La Pedrera) ha estat reconegut amb l’atorgament, sobretot en les últimes dècades, de les més altes distincions mundials en la protecció del patrimoni.

Aquest mateix caràcter va evitar que, tot just acabada la construcció, s’enderroquessin les golfes i el terrat, que sobrepassaven de 4.000 m3 el volum construït permès per la llei. La seva legalització va ser possible gràcies a una contraprestació econòmica estimada en 100.000 pessetes, a més de la resolució de la Comissió de l’Eixample de l’Ajuntament de Barcelona, el 28 de desembre de 1909, que va acreditar que l’edifici tenia caràcter monumental i que no s’havia d’ajustar estrictament a les ordenances municipals.

Més enllà d’aquest primer reconeixement, la singularitat i el valor artístic de La Pedrera van quedar àmpliament acreditats quan l’edifici es va incloure en el Catàleg del patrimoni artístic de la ciutat de Barcelona el 1962, amb la declaració com a Monument historicoartístic d’interès nacional per part del Govern espanyol l’any 1969, i quan la UNESCO el va inscriure com a Bé cultural del patrimoni mundial el 1984, pel seu valor universal excepcional.

La catalogació d’un bé com a element d’interès cultural li atorga un règim especial que serveix per garantir-ne la conservació física, i també implica el seu reconeixement com a valor cultural que cal conèixer, estudiar, interpretar i difondre.

El Catàleg de patrimoni artístic de la ciutat de Barcelona de 1962, dirigit pel prestigiós arquitecte municipal Adolf Florensa, va ser el primer document que es va redactar a l’Estat espanyol per tal de tenir cura de la conservació dels monuments de la ciutat.

La Pedrera va ser declarada, juntament amb 15 obres de Gaudí, Monument historicoartístic d’interès nacional l’any 1969: «L’obra de Gaudí és d'excepcional interès dins l'arquitectura contemporània. S’unifiquen en ella la mecànica, la construcció i la tècnica per arribar a un alt grau de sinceritat. El segell peculiar que destaca en tota la seva obra presenta a Gaudí com un innovador de recta personalitat, el qual no impedeix que les seves obres es recolzin en la tradició arquitectònica» (BOE nº 199 20.8.1969).

En entrar en vigor la Llei 16/1985 de 25 de juny, del Patrimoni històric espanyol, La Pedrera va ser reconeguda directament com a Bé d'interès cultural (BIC); i en fer-ho la Llei 9, de 30 de setembre de 1993, del Patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d'11.10.1993), va ser considerada també como a Bé cultural d’interès nacional (BCIN), la màxima protecció.

El 2 de novembre de 1984 La Pedrera, juntament amb el Parc Güell i el Palau Güell, va ser declarada per la UNESCO Bé cultural del patrimoni mundial pel seu valor universal excepcional.

Aquests van ser els primers monuments a Espanya a ser declarats Patrimoni Mundial, juntament amb l’Alhambra, la mesquita de Còrdova, el monestir d’El Escorial i la catedral de Burgos, i en l’àmbit internacional va ser l’any de la inclusió de l’estàtua de la Llibertat, la Ciutat del Vaticà, el parc de Yosemite i el temple de Baalbek al Líban, entre d’altres.

La Llista del patrimoni mundial, iniciada el 1978, consta actualment de 1.007 béns inscrits de 161 països, 779 dels quals són béns d’interès cultural. Espanya és el tercer país, després d’Itàlia i la Xina, amb més béns culturals registrats com a Patrimoni mundial, i Catalunya és la comunitat autònoma que té més inscripcions de patrimoni cultural d’Espanya, amb un total de 44 béns declarats.

Els criteris pels quals La Pedrera va ser inclosa en la llista del Patrimoni mundial estan recollits en la Convenció per a la protecció del patrimoni mundial cultural i natural (UNESCO, 1972) i en les Directrius pràctiques sobre l’aplicació de la convenció per a la Protecció del patrimoni mundial, i són:

• Criteri (i): Aquestes principals obres d’Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) són obres mestres del geni creatiu humà.
• Criteri (ii): Són extremament rares i singulars.
• Criteri (iv): Són exemples de les obres del gran període de la cultura catalana de les darreries del segle xix i el començament del segle xx.

El 17 de juny de 2005 la UNESCO va aprovar ampliar la llista d’obres d’Antoni Gaudí amb la façana de la Nativitat i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens, la Casa Batlló i la cripta de la Colònia Güell, de manera que es va passar a set béns inscrits com a conjunt, i es van formular de nou els criteris d’inscripció.

La declaració d’un bé com a Patrimoni mundial és un privilegi i un prestigi, i comporta l’obligació de vetllar per preservar-lo i assegurar-ne la transmissió a les generacions futures. La Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial, aprovada per la Conferència General del novembre de 1972, és considerada la convenció amb més èxit de la UNESCO i el text normatiu internacional més important per a la protecció del patrimoni cultural i natural. Aquesta convenció també és rellevant perquè té un caràcter global, entenent que el patrimoni no és exclusiu d’un país o nació, sinó que té un valor fonamental per al conjunt de la humanitat.