En traspassar la porta de ferro i forja de l’edifici ens sorprenen les pintures murals en les parets i sostres dels vestíbuls, que són part essencial del repertori decoratiu de l’edifici. Gràcies a les darreres investigacions podem certificar l’autoria i identificar les escenes representades.

El pintor simbolista Aleix Clapés (1850–1920) va ser l’encarregat de dirigir la decoració pictòrica de La Pedrera. El projecte pictòric dels vestíbuls consistia en pintures que imitaven tapissos de tema mitològic de la col·lecció del Patrimonio Nacional.

La tècnica emprada per a la seva execució consisteix a reproduir les fotos dels gravats en blanc i negre que Clapés tenia dels tapissos de la col·lecció del Reial Patrimoni, emprant “colors tendres diaprats“.  El diaprat és una tècnica referida a objectes decorats amb colors molt vius, usada en l’heràldica, aplicant els colors formant fullatges. Una tècnica que si bé ofereix impactants resultats, representa un exercici de gran disciplina i entrega.

Va fer servir cartrons amb la quadricula traçada per ell mateix per desprès passar-los, fragment a fragment, a les parets. Les diferents escenes van ser pintades a l’oli. En aquesta tasca van participar, com a ajudants de Clapés, els destacats pintors Iu Pascual , Xavier Nogués i Teresa Lostau, per aquelles dates talents novells.

El déu Pan tocant la siringa a La Pedrera

Als tapissos reproduïts al pati de passeig de Gràcia hi trobem la representació de Pan i Siringa, en el marc de la llegenda romana dels déus Vertumne i Pomona.

En la mitologia grega, Siringa era una nimfa a qui agradava caçar amb arc. El déu Pan, déu dels pastors i els ramats, la va trobar un dia, es va enamorar d’ella i va començar a perseguir-la fins que la nimfa es va llançar al riu. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, qui, commogudes, la van convertir en un canyar.

Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes gronxades pel vent i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Així va crear la siringa (anomenada així en record de la nimfa).

El tapís ho expressa de manera condensada:“Pan tocant la flauta de set canyes i, al seu costat, Siringa rebutjant-lo amb el braç aixecat”. A Pan se’l representa meitat home meitat animal,  amb dues banyes al front, el cos vellut i els membres inferiors són els d’un boc, els peus amb peülles i les potes fortes i nervioses.

D’aquesta manera tan singular, el déu Pan ens rep tocant la siringa a La Pedrera al mig d’uns espectaculars i luxosos escenaris de jardins arquitectònics en els quals es descriuen els amors de Vertumno i Pomona.

Quina millor manera de començar a treballar, visitar o gaudir de les activitats, tot sent acompanyats per déus i deesses, nimfes i un jardí florit.