En la innovadora distribució proposada per Gaudí per a una casa moderna i ben equipada de serveis com La Pedrera, els ascensors passen a tenir un gran protagonisme. Gaudí situa un ascensor a cada pati, dos en total, que es corresponen amb els dos accessos principals a l’edifici. Les cabines estan treballades íntegrament amb fusta, amb poms de llautó, un banc de descans amb braços, un quadre de comandaments i un telèfon de comunicació amb cadascun dels habitatges.

A diferència del sistema predominant a l’Eixample barceloní, a La Pedrera no hi ha cap relació entre els replans dels ascensors i els de les escales, perquè les escales de servei estan situades en la part posterior dels habitatges. El fet d'utilitzar els ascensors com a comunicació principal per accedir als habitatges i les escales laterals com a comunicació auxiliar o de servei, respon a la idea moderna dels accessos mecànics i les sortides d’emergència.

Gaudí dignifica les escales dels serveis de la Casa Milà equipant-les amb graons molt humans, amb una amplada i una alçada que facilitaven al servei pujar els set pisos fins a les golfes per rentar i estendre la bugada. Les escales de La Pedrera no són ni rectes ni planes, sinó que obeeixen a superfícies guerxes i variables al llarg del seu recorregut.

Un element important de les escales són les baranes treballades amb cintes de ferro, unides amb reblons, que segueixen un moviment ondulant variable en cadascun dels seus trams que es repeteix en els passamans de fusta que recorren cadascun dels pisos en una línia contínua.